414 LA COL·LECCIÓ DE L’IVAM UNA MIRADA SOBRE L’ART DEL SEGLE XX FRANCISCO JARAUTA 1 Una breu i intensa història d’escassament vint-i-cinc anys en què s’encreuen projectes i idees, es tracen exercicis d’interpretació, es construïxen aquells mapes que permeten navegar per la història de l’art del segle XX a la recerca, en eixe mar, unes vegades, dels signes d’una obsessiva modernitat; d’altres, a penes dels rituals d’un temps veloç i saturat de signes. Les activitats de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) es remunten a l’any 1989, quan va ser el primer museu d’art modern que es va crear a Espanya. Junt amb el Museu Reina Sofía, de Madrid, són els dos centres dedicats a l’art modern dins d’un ampli i plural programa que al llarg de les últimes dècades ha permés una rica xarxa de museus que ha possibilitat una àmplia perspectiva dels problemes del complex món de l’art. En el seu moment, la fundació de l’IVAM responia a unes idees que es reconeixien d’una llarga tradició que, des dels anys trenta, havia establit una relació directa entre l’art i els processos de modernització de les societats del segle XX. En anys difícils i complexos com van ser les dècades que van seguir la Gran Guerra, la creació del MoMA de Nova York va significar una operació que no sols avançava determinats criteris historiogràfics i crítics sobre les denominades avantguardes, sinó que postulava la idea que feia de l’art la forma privilegiada d’un imaginari cultural en profunda transformació. El marc cultural, social i polític en què va tindre lloc la creació de l’IVAM va ser també de gran significat per a la història recent d’Espanya. La transició a la democràcia i a la normalització política, després de llargues dècades de control ideològic i cultural, va desencadenar entusiasmes inèdits que van fer possible la posada en marxa de processos que, en un temps relativament breu, transformaren no sols la situació política, sinó també les instàncies més diverses de la vida social i cultural d’aquell moment. La ja àmplia literatura sobre la transició espanyola a la democràcia no ha oblidat ressenyar la importància que els aspectes culturals van jugar en la mencionada transició. Una nova forma de pensar, una tensió oberta i exposada als nous escenaris culturals, va fer que un ferment particular donara ales a una cultura artística cada vegada més potent i creativa. Sens dubte, els primers museus d’Art Modern, IVAM i Reina Sofía, van jugar un paper fonamental en este procés. Es tractava, en primer lloc, de presentar en els seus contextos els diferents moviments que expressaren les tendències del món contemporani. Es buscava acostar al gran públic la història de l’art del segle XX, bé a partir dels diferents moments de les avantguardes històriques, bé seguint els noms dels artistes reconeguts pel cànon fixat per la crítica, bé aguaitant la més immediata actualitat en el complex teixit de gustos, tendències i valors estètics. En este sentit, el paper jugat pels museus d’art modern va ser fonamental a l’hora d’educar, d’orientar el gust i la sensibilitat d’un públic que va viure els anys huitanta i noranta amb una gran curiositat. Els uns i els altres trobaven en l’art la forma i el discurs d’una nova forma de pensar i d’imaginar el futur. Les anàlisis de Jean Baudrillard en relació al que ell mateix va denominar “efecte Beaubourg” marcaven l’inici d’una època que Alain Touraine i Daniel Bell havien definit coma postindustrial society i en la qual l’emergent indústria cultural transformaria, no sols el gust, sinó també la forma de pensar, com havia observat Th. W. Adorno amb les seues anàlisis. La dècada dels huitanta va ser un temps orientat per valors profundament estetitzats, la qual cosa afavorirà la prevalença de l’art en la configuració del sistema de valors i actituds dominants en els subjectes de la dècada. Com és sabut, va ser a partir d’estos anys que la institució de l’art va adquirir la seua màxima presència i visibilitat articulant contextos, llenguatges i estratègies expositives en un món que donava ja els primers passos d’una incipient però accelerada mundialització. 2 En el cas de l’IVAM, van ser anys de gran activitat orientada en dos direccions principals. La primera, la de les exposicions que, des de l’inici, poden considerar-se marcades pel diàleg amb els grans artistes europeus i nord-americans que van pautar la història de l’art del segle XX. Una lectura de la història del museu reflectix exemplarment esta atenció principal. Però això sense deixar d’atendre les grans figures de l’art espanyol del segle com ara Picasso, Miró, Dalí o Julio González, etc., junt amb aquells altres que des dels anys seixanta havien proposat la seua manera particular d’expressió artística i que va acabar sent la veu de les generacions que prompte tindran nom propi en el context internacional de les dècades següents. Paral·lelament es van anar plantejant les línies de la Col·lecció de l’IVAM, de la qual esta exposició és tan sols una mostra i un treball interpretatiu. Com sabem, el col·leccionisme és un fenomen d’abast universal i la seua història és una de les aventures més fascinants, els límits de la qual a penes poden ser dibuixats per la fantasia. El major dels museus és, sens dubte, el món, i figures com Athanasius Kircher, entre d’altres, es van encarregar de reunir-lo en les seues diferents col·leccions. Esta idea de reconstruir el món en una instància, gabinet o museu ha generat històries diverses, moltes vegades extravagants. Darrere d’elles vaga l’ànima del col·leccionista, la qual reunirà tot allò que, entre curiositats i rareses -marcades unes per l’excepció, altres per la llunyania o l’exotisme-, seran colleccionades en els gabinets de cada època. El Nou Món es presentarà a les corts europees com un reducte poblat de sers sorprenents que prompte passaran a formar part de les col·leccions del segle XVI. En les Wunderkammern del XVII, altres objectes ocuparan la curiositat insaciable dels qui amen els extrems del món, les seues irregularitats naturals, les seues excepcions i aquell estrany univers d’ombres de què emergixen els monstres. Més tard, seran les llums les que intenten posar orde en el mapa dels sers establint, entre taxonomies i altres classificacions, la mesura que regix el sistema de
Colección del IVAM. XXV Aniversario
To see the actual publication please follow the link above