410 ïtat on l’esperit transgressor de l’artista i el seu afany d’innovació i experimentació ens oferixen cims insòlits. Per esta raó, en complir ara el nostre XXV aniversari, vam decidir, crec que encertadament, que havíem de fer-ho rendint un especial tribut a la col·lecció permanent com a referent i verdader protagonista del museu. En esta queda expressada la realitat de la cultura espanyola moderna i contemporània que s’alinea equitativament junt amb la cultura d’altres latituds internacionals, detenint-nos de manera especial a Llatinoamèrica. Este recorregut històric per alguns dels símbols artístics universals dels segles XX i XXI posa de manifest que els fons de l’IVAM han sigut durant estos anys la principal vela que, impulsada pel vent a favor de la il·lusió i l’esforç diari de tots els directors i equips de treball que han passat per la institució, garantix la viabilitat d’un museu d’excel·lència i de futur. Este magnífic repertori d’obres que atresora l’IVAM ha quedat reorientat, sota la meua direcció, entorn de set eixos temàtics: la fotografia-fotomuntatge, l’escultura, l’art pop, l’abstracció, les instal·lacions i els nous mitjans, el dibuix, l’obra sobre paper i el collage, que personalment m’he encarregat d’exhibir pels cinc continents, concebent una internacionalització de la col·lecció que mai abans s’havia plantejat i que és fruit d’una estratègia museològica que se centra, entre els seus diferents objectius, a obrir fronteres culturals entorn de l’art contemporani. Així, la col·lecció de l’IVAM queda integrada per un total de 10.909 obres, de les quals un 61,2% provenen de donacions i un 43% (2.975 obres) s’han aconseguit en la meua etapa com a directora del museu. Totes les quals són símbol de l’actitud filantròpica d’artistes, persones i entitats que han depositat la seua confiança en l’IVAM, ja que assumien que la seua obra estaria correctament conservada, investigada i difosa. D’esta manera, i amb la garantia que ens brinda este capital artístic, hem organitzat durant vint-i-cinc anys recorreguts parcials i aclaridors de la col·lecció amb l’objectiu d’atraure constantment nous públics perquè participen de l’art des de l’emoció i el coneixement. Com dic, ha passat un quart de segle des que es va emprendre el repte de posar en marxa un museu com és l’IVAM, en una època en què a Espanya no hi havia una cultura estesa entorn de l’art contemporani. En aquell moment, en 1989, el curs de la història estava canviant de manera impactant a causa d’una cadenciosa successió d’esdeveniments amb repercussió mundial les conseqüències dels quals encara sentim hui en dia. En l’actualitat podem verificar que aquell decisiu any de 1989, en què va caure el mur de Berlín i es va acabar la Guerra Freda, vam experimentar una revolució silenciosa que va reforçar, sens dubte, tres grans fenòmens que a hores d’ara continuen en ascens i que des de l’IVAM protegim ardidament des del seu origen. A la meua manera de veure estos fenòmens relacionats entre si, i que ara formen part de la idiosincràsia del museu, són el de “participació ciutadana” (ètica participativa), el de “comunicació” (xarxes tecnològiques i globalització) i el de “coneixement” (interdisciplinarietat i fonts obertes). Este triumvirat conceptual interconnectat ha provocat no sols la fusió d’idees i sentiments ciutadans sinó la globalització del coneixement i la in- Quan parlem d’avantguardes, sempre i inevitablement mirem cap a Europa com a referent en la creació d’este nou clima cultural. No obstant això, no hem d’oblidar que les avantguardes es van difondre enjorn i van colonitzar altres terres, altres hemisferis, per a ampliar així el seu rang conceptual. Els artistes que les van provocar, dispersos quant als seus discursos estètics, van mantindre una actitud consensuada per a realitzar un art que funcionara com a antítesi d’una certa tradició huitcentista que ja havien començat a combatre i a desmantellar des de París els poetes parnassians i els pintors impressionistes. Amb eixe esperit renovador es va iniciar la col·lecció Julio González de l’Institut Valencià d’Art Modern al juliol de 1985, a partir d’una sèrie d’adquisicions i de les generoses donacions de Carmen Martínez i Viviane Grimminger, hereues de l’escultor. El museu, inaugurat per S.M. la Reina Sofía el 18 de febrer de 1989, es va fer càrrec llavors de la custòdia d’un conjunt únic d’obres d’este artista, així com del seu germà Joan i de la seua filla Roberta, amb la intenció de constituir el nucli de la futura col·lecció del museu. L’esforç per dotar València d’un museu com l’IVAM, l’objectiu fonamental del qual és la investigació i la difusió de l’art modern i contemporani, no hauria donat els seus fruits si no haguera comptat amb este magnífic punt d’arrancada. Esta col·lecció iniciàtica, formada per quasi quatre-centes obres disseminades entre escultures, pintures, dibuixos i orfebreria, està considerada la més completa de les que existixen sobre Julio González, un artista que ha marcat el desenrotllament de l’escultura contemporània i que de manera primerenca va manifestar la seua voluntat de renovar-se en relació amb l’ús convencional del bronze i la pedra per a vincular-se amb les noves tècniques de forjar, soldar, acoblar o tallar el ferro. La concepció de l’escultura, d’ara en avant com a peça única, canviarà a partir del treball d’este precursor a qui hui podem considerar el principal pioner de l’escultura en ferro. Però la col·lecció integral que amb el pas dels anys s’ha anat construint amb enorme criteri en l’IVAM és molt més que l’obra de González, ja que representa la conquista d’un camp artístic, nascut amb caràcter transgressor al llarg del segle XX, en què els diferents llenguatges artístics han posat en escena noves maneres de veure, sentir i pensar. Estos fons museístics presenten l’ingent treball d’un destacat grup d’hòmens i dones que han protagonitzat les revolucions artístiques del segle passat, inventant nous codis que han passat a ser un bé comú dins de l’imaginari cultural col·lectiu, una autèntica festa de llibertat, una flama viva que perpetua l’art del segle XX i una fantàstica flamerada de creativitat. Així doncs, la història de l’art recent està plasmada en este conjunt d’obres, en esta col·lecció, que en estos moments circula per tot el món, ja que està marcada, de principi a fi, per llenguatges artístics i artistes que van caminar junt amb una pròspera dialèctica entre grans processos de desmaterialització-abstracció, i el seu contrari, de concreció-materialització, donant lloc a la conceptualització dels components plàstics i la construcció visual dels conceptes. La col·lecció, per tant, presenta uns aspectes clau de la configuració de la modernitat i la contemporane
Colección del IVAM. XXV Aniversario
To see the actual publication please follow the link above