“Radicantes”

Dansa i altres espècies. Cicle de dansa, pràctica, experimentació i pensament en el museu

EscèniquesIVAM Centre Julio González

“Radicantes”. Dansa i altres espècies.

Cicle de dansa, pràctica, experimentació i pensament en el museu.

Equip Radicantes: Tatiana Clavel, Mireia Ferrer, Cristina Núñez y Rocío Pérez

El subjecte del radicant es crea en descriure la seua pròpia trajectòria, gràcies a la seua mateixa dinàmica […] el radicant pot créixer i desenvolupar les seues arrels en qualsevol tipus de superfície [….]. Borriaud, Nicolas. Radicante, 2009

“Radicantes”. Dansa i altres espècies pretén crear un espai de recerca, experimentació i reflexió entorn del cos; un camp semàntic obert en el qual l’acció i el moviment adquireixen ple protagonisme.

Un dispositiu dissenyat per a compartir l’acte creatiu en viu. Un laboratori escènic, un espai de prova, experiència i observació on el públic és part activa de l’experiment, incidint directament en els resultats.

El cicle el conformen diferents pràctiques amb caràcter processual que derivaran en un diàleg obert amb el públic, en format de vetlades.

En aquesta primera edició de “Radicantes” hem decidit abordar com a temàtica

GIM ( Gènere identitat memòria)

Participants en GIM: Sandra Gómez; Cristina Núñez y Rocío Pérez; Carme Torrent; Mireia Ferrer (dinamiztadora)

Gènere: éssers amb una o diverses coses en comú, categoria, mercaderia, teixit, taxó.

Identitat. En un món cada vegada més canviant i fluctuant la necessitat d’identificar-se es fa cada vegada més patent. Identitat significa la cerca del col·lectiu, l’idèntic, els trets que m’assemblen al/els altre/us; però també allò que em singularitza i em fa distintiu. La identitat sorgeix d’eixes dues pulsions contradictòries que es manifesten en el si de cadascun, contradiccions que marquen les constants vitals de la identitat contemporània.

Memoria, lo que no se logra escribir, lo que se escapa ( Estrella de Diego,) i en el buit/ple de la memòria, la imaginació, el lloc en el qual l’absència es fa presència, fer dinàmic l’estètic, convertir el recuerdo en sucesión de recuerdos (Irene Klein) i en fer-ho reptar a la veritat, a l’autenticitat, no fer memòria, ser memòria perquè la memòria és un acte encarnat.